Enyor de Montflorit

Coda

Bombón sólo hay uno.

MENTRE LLEGIA UNA GRAMÀTICA CASTELLANA, TROBÀ UN EPÍGRAF MÍNIM QUE LI RECORDÀ LA FRAGILITAT DE TOT ENVERS EL TEMPS

És el dia més trist, la nit més trista,

per totes les rajoles de la casa,

perquè mai més seré ja teu, ja meva,

perquè ja tot és oblidar-nos sempre.

Tu eres les coordenades dels mapes muts,

jo l'aigua que s'ofega en els quadrants.

Tu eres un jo i jo un jo que et busca

quan Eurídice cau en son silenci.

Tu fores-me la vida d'altra vida,

jo fóra't qui vingué perquè vinguessis,

i així entràrem de ple en el més altre.

A totes hores, si es va poder, vam ser;

jo el que volgué i tu el que vas voler.

Ho hem estat tot, prò cap dels dos nosaltres.