Noches en Poderna

Del rapte de la doncella

Amades, Costumari català, Barcelona, Salvat Editores, 1950, tomo I, página 798, grabado de «Jacinto del Castillo».

Romanç popular

Era nit als camins,

gola de llop ben negra.

Era la nit més fosca,

sens lluna, sens estrelles.

Un trot sortí del poble,

el trot d'una tempesta.

Era el salvatge Roc,

va fugint per la llera.

Esglais i crits i torxes

i més cavalls i fressa,

prò com un tro cavalca,

com un'ànima en pena,

i els bons perseguidors

no gaire lluny el perden.

El salvatge bandit

cavalca i mai no frena

fins que arriba a un convent,

que ja sap ell on queda.

Sense pensar-s'ho un cop,

el pany, d'un cop el trenca,

i esbutza la portassa

amb una sola empenta.

La mare superiora

al pati l'intercepta

i en Roc, sens miraments,

pel pati l'arrossega.

Com un torrent de bous,

es ficà en una cel·la,

trobà pregant a Déu

una jove mongeta.

Prengué l'escapulari,

desfeu la cabellera,

li aixecà la cogulla

per veure si li esqueia.

La noia li fa el pes,

li agrada la noieta,

tremola entre les mans,

aquelles mans de fera.

«Si no ho fas per ma vida,

més fes-ho per la teva,

puix amb Déu so casada

i l'ànima condemnes».

«Jo d'ànima no en tinc.

Tu vens amb mi, de pressa».

L'agafà amb un grunyit,

la carregà a l'esquena.

Un renill a les fosques

qu'esgarrifa la terra,

i aquell trot en la nit

sens lluna, sens estrelles.