Romancer general del Vallès

Paisaje Romancer

El forn de les bruixes

Era el forn de Sant Vicenç|allà al costat de la plaça.

Feien els millors croissants,|que millors no’ls fan a França.

A Mollet tots ho sabien,|a Mollet i a les contrades,

prò Forn de Sant Vicenç|la gent no l’anomenava.

Li’n deien Forn de les Bruixes|en honor de les germanes

que servien aquells dolços|i eren ben estrafolàries.

Diuen els cabells cardats|i penjolls a totes bandes,

ulls de llop i negra nit,|prò en el tracte, les més maques.

Als minyons, després de misa|l’aparença els espantava,

prò aquells croissants bé valien|passar la malastrugança.

Un càncer se les va endur,|s’endugué el goig de la plaça.

Ja no hi ha a Mollet un forn|que olori amb aquella màgia.