El forn de les bruixes
Era el forn de Sant Vicenç|allà al costat de la plaça.
Feien els millors croissants,|que millors no’ls fan a França.
A Mollet tots ho sabien,|a Mollet i a les contrades,
prò Forn de Sant Vicenç|la gent no l’anomenava.
Li’n deien Forn de les Bruixes|en honor de les germanes
que servien aquells dolços|i eren ben estrafolàries.
Diuen els cabells cardats|i penjolls a totes bandes,
ulls de llop i negra nit,|prò en el tracte, les més maques.
Als minyons, després de missa|l’aparença els espantava,
prò aquells croissants bé valien|passar la malastrugança.
Un càncer se les va endur,|s’endugué el goig de la plaça.
Ja no hi ha a Mollet un forn|que olori amb aquella màgia.