Romancer general del Vallès

Guardias a caballo

Els bandolers de Gallecs

Tres germans foren, tres,|tres germans de pagès,

Tres germans que sabien|llaurar camps de Gallecs,

plantar blat i collir-lo,|i poca cosa més.

Un dia el seu bon pare,|un bon dia els digué:

“Poseu el blat al carro|porteu-lo a Granollers,

dueu-lo a la Porxada|pel deute satisfer.”

Varen matar dos homes|a l’entrada del Mogent.

Al mercat no arribaren|ni el deute és satisfet,

del carro no se sap,|que no se sap on és.

D’ençà no són pagesos,|d’ençà són bandolers;

si un dia se’ls troben|els pengen al carrer.

Uns guàrdies que els buscaven|van parar un marrec.

que els va trobar a cavall:|"dos cavalls per tots tres.

Ja corren, ja cavalquen|més de pressa que’l vent."

"Avon anaven, noi,|on anaven, vailet?"

"Jo no sé, senyor guàrdia,|marxaven a ponent."

D’ençà no són pagesos,|d’ençà són bandolers;

si un dia se’ls troben|els pengen al carrer.