Els bandolers de Gallecs
Tres germans foren, tres,|tres germans de pagès,
Tres germans que sabien|llaurar camps de Gallecs,
plantar blat i collir-lo,|i poca cosa més.
Un dia el seu bon pare,|un bon dia els digué:
“Poseu el blat al carro|porteu-lo a Granollers,
dueu-lo a la Porxada|pel deute satisfer.”
Varen matar dos homes|a l’entrada del Mogent.
Al mercat no arribaren|ni el deute és satisfet,
del carro no se sap,|que no se sap on és.
D’ençà no són pagesos,|d’ençà són bandolers;
si un dia se’ls troben|els pengen al carrer.
Uns guàrdies que els buscaven|van parar un marrec.
que els va trobar a cavall:|"dos cavalls per tots tres.
Ja corren, ja cavalquen|més de pressa que’l vent."
"Avon anaven, noi,|on anaven, vailet?"
"Jo no sé, senyor guàrdia,|marxaven a ponent."
D’ençà no són pagesos,|d’ençà són bandolers;
si un dia se’ls troben|els pengen al carrer.