Els minyons de Sant Fost de Campsentelles
Els minyons de Sant Fost|eren cinc, eren quatre,
bé jugaven al bosc|bé feien gamberrades.
Una tarda d’estiu,|a l’agost una tarda,
cansats de malifetes|per carrerons i places
van baixar pel congost|de les grans canonades
que creuaven el poble|fins a la serralada
perquè els dies de xàfec|amb les fortes riuades
no inundessin la vila|fent així de desaigües.
Els quatre belluguets|amb sonores rialles
es varen endinsar|al cor de la muntanya
per fer-se els més valents|de tota la contrada,
prò quan s’hi van ficar|la gota no esperaven,
que ensumaven només|l’alè d’un i dels altres,
rieres de foscor|i un silenci de rates.
No esperaven trobar|lliçó funesta i clara.
L’endemà les famílies,|l’endemà se’ls trobaren
abocats a una reixa|plens de fang i pinassa.