poderna

VINT-I-TRES

L'Ausiàs s'havia vestit de gala per anar al sanatori. El director el rebé i li demanà qui volia veure. No vull veure ningú, vull que l'alliberi. A qui, si es pot saber? El Marquès. Aquell llibertí? Impossible, és un boig perillós. Qui ho diu, que és foll...

VINT-I-QUATRE

Fou bilis transparent, lluïa clara en el rostre de Freud com un relleu de lluna miasmàtica i mefítica, com si la veu se li hagués tornat una cremor de líquid que arrossega l’asprivor de la gola amunt i enfora, la seva veu vessada en el replà, encara...

VINT-I-DOS

S'ha acabat el gasoil. Tota la planícia cremada coberta de cendra i coberta d'un tel de neu i de glaç, tota la terra una extensió sense límits ni recer escampada de restes de cases esfondrades. Li tremolen els dits. Pensa aquella història que explicava l'avi d'un soldat...

VINT-I-U

Va deixar anar, després de quatre arcades que el vinclaren cap als graons, unes gotes de bilis i un fil de baba brillant, calent i pengívol, que oscil·lava pesarosament com un pèndol i que no va treure's amb la màniga fins no va tenir prou forces per...

DINOU

Hi havia l’escamot de l’Ausiàs, a banda i banda de la porta del mas, els bastoners al complet, com un grup de criats que reben els convidats i guarden la casa. Duien els seus bastons a una mà i els colpejaven rítmicament contra el palmell de l’altra...

SETZE

Violador. Una avinguda frèvola d’hivern, somorta d’hivern, amb passes febles i perdudes. Violador. L’Anna Belloch, la mà oberta cobrint-se el rostre i els ulls amarats de llàgrimes. Violador. Tota la gent i el Ferran donant-li l’esquena i el rebuig incandescent entre els ulls enfonsats d’aquella múrria que...

NOU

Es va quedar assegut, amb les mans lligades a l’esquena, esperant, mirant a banda i banda, dubtant per on el traurien. Els policies van sortir, en paral·lel, cap a les portes del darrere. Les van obrir totes dues alhora. El conductor, felí, bufat, l'esperava a la carretera...

VINT

No era un armari. No hi havia cap abric. Eren unes escales de pedra que baixaven al celler. Al final de l'escala, una lleu lluminària dibuixava una volta de canó ombrívola. Pujava una olor forta d'aire humit i resclosit. Les entranyes de la bèstia. Una força estranya...

DOS

Un balcó a Verona. En Dylan mirava la façana de maons. Ell els sabia d’un marró clar, de fulla tardorenca de canyella, però els fanals ara els dauraven una mica més, cap a fulla tardorenca sota la llum d’un fanal, i es va fixar en la finestreta...

Els minyons de Sant Fost de Campsentelles

Els minyons de Sant Fost|eren cinc, eren quatre,

bé jugaven al bosc|bé feien gamberrades.

Una tarda d’estiu,|a l’agost una tarda,

cansats de malifetes|per carrerons i places

van baixar pel congost|de les grans canonades

que creuaven el poble|fins a la serralada

perquè els dies de xàfec|amb les...

El forn de les bruixes

Paisaje Romancer

Era el forn de Sant Vicenç|allà al costat de la plaça.

Feien els millors croissants,|que millors no’ls fan a França.

A Mollet tots ho sabien,|a Mollet i a les contrades,

prò Forn de Sant Vicenç|la gent no l’anomenava.

Li’n deien Forn de les Bruixes|en honor de les germanes

que servien aquells dolços|i...

En Manelet, el curiós

En Manelet se’n va anar

als camps aquells on sembren

les sembradores del cérvol

un matí de primavera.

Ningú no gosava anar-hi

quan marxaven en filera:

“A sembrar només hi anem

les que’ns estem per casar.

Després vindran els mascles

i la terra els donarà.

Amb les banyes d’aquest cérvol

que la terra j’ha solcat;

amb les...

Els bandolers de Gallecs

Guardias a caballo

Tres germans foren, tres,|tres germans de pagès,

Tres germans que sabien|llaurar camps de Gallecs,

plantar blat i collir-lo,|i poca cosa més.

Un dia el seu bon pare,|un bon dia els digué:

“Poseu el blat al carro|porteu-lo a Granollers,

dueu-lo a la Porxada|pel deute satisfer.”

Varen matar dos homes|a l’entrada del Mogent.

Al mercat no...

El aquelarre de M

Has visto el cáncer mirarte a los ojos

ha sido

justo después de lavarte la cara.

Te has levantado fuerte

con ganas de remar

en aquella barquita tuya donde cabían

dos tres quinientas mil.

Palpas la cicatriz que te divide

la vida por la axila

lo has visto y te ha mirado

justo después de lavarte...

El crimen de J

Los vecinos ya podan sus jardines como cualquier domingo.

No te habrán visto llegar a deshora

ni llevar hasta el sótano aquel bulto de lienzos

del maletero.

Ellos podan el césped bien temprano,

podan bien raso.

El barrio huele a brizna, todo el barrio bien raso,

mientras tú has terminado ya en el sótano.

La...

Una noche de W

Nieva en la noche vienesa, nieva

lentamente una melodía dulce de nieve, por las calles

no hay nadie.

Nieva un frío tremendo se apodera

de tus huesos no hay nadie por la calle.

Aferras la botella ya vacía

dando tumbos tus piernas doblegadas

escribiste las páginas mortales de la envidia

una dulce melodía en las...

J de paseo

Has madrugado como pocas veces

si es que has dormido acaso.

Paseas junto al río sin trabajo

mientras vas repasando las preguntas

que hará el amable funcionario gris

¿de profesión? poeta

¿sector de búsqueda? cantos obreros

versos de rebelión

canciones que enardecen corazones

y ponen al patrón en su lugar.

La oficina de empleo está cerrada

la...

CANTO L

En la noche de Nasdaq, fogatas de payeses.

Por la ventana abierta entran vuelos

entrecortados del humo del palé,

y si su Joan se muere en el infierno lento de Nihil,

y su cuerpo y su asco ya marchitos,

no espera más, no puede esperar más.

Atares vaga por la primavera y cuevas...

CANTO XLI

Eco transita sola por las calles del invierno,

su cuerpo antes de ninfa vaga por los febreros

grises, los engañosos marzos y las semanas,

los vientos iracundos de la carne y el tedio.

Eco por las placitas y cuencos para gatos,

por las grandes macetas de los balcones mustios

de la flor tronchada...

CANTO XVI

Vagan las fiebres por el aire turbio

devorándolo todo, impregnándolo

todo, la estatua raída en la Rambla,

las figuras cansadas en los parques.

Sueña. Se toca y sueña.

Se toca y casi palpa el seno grueso

lleno de maleficios tributarios

de una vedette que sólo él conoce.

Él ha estado en Italia varias veces.

Ha visitado...

CANTO VII

Moledo siempre. En cada solar

y en cada fuente.

En cada charco en cada esquina en cada

rostro. Moledo. De La Conrrería

hasta los Pinatones.

Malas hierbas y un pozo de rebuznos.

El cielo es más azul en cualquier parte.

La estrechez de la niebla. Moledo...

Epílogo

Este es de los que no escribió Ernesto Barroso,

pero lo inspiró grandemente.

Rogad por su hipoteca.

Gavà, 17.05.2016

Égloga IV

Sentadas en un banco frente al puerto

Galatea y Belona, va creciendo

el zócalo violeta de la tarde.

Charlando esperan a Varinia, dan

profundos lametones al helado.

GALATEA

¿Cómo fue por la Loba del Imperio?

BELONA

¿No te molesta tener que ir allí

para cualquier papel, cualquier gestión?

GALATEA

Si te dan el trabajo te...

Égloga III

Noche cerrada, sudorosa y cálida.

Silvano y Gavilán en la penumbra

y de espaldas al mar, se van fijando

en las gentes que pasan de paseo

mientras esperan, con ansias, a Marco

recostados en hondas reflexiones.

GAVILÁN

Si hay que multar la contaminación

acústica, también la visual.

SILVANO

Tiene una órbita de canelones.

GAVILÁN

¡Arrg, s...

Égloga V

Navegando en la calma del verano,

en el suave vaivén, en la dichosa

inmediatez del cielo, de la tarde,

los dos amigos, Marco y Gavilán,

flotando en una breve plataforma

con los pies remojados en las olas.

Los gritos astillados, a lo lejos,

de barcos y bocinas y gaviotas.

GAVILÁN

¿Cómo va con Varinia?, que...

Soneto mudo

⚪ ⚫ ⚪ ⚫ ⚪ ⚫ ⚪ ⚫ ⚪ ⚫ ⚪

⚪ ⚫ ⚪ ⚪ ⚪ ⚫ ⚪ ⚪ ⚪ ⚫ ⚪

⚪ ⚪ ⚫ ⚪ ⚪ ⚫ ⚪ ⚪ ⚪ ⚫ ⚪

⚪ ⚪ ⚪ ⚫ ⚪ ⚪ ⚪ ⚫ ⚪ ⚫ ⚪

Albada

Y gime con insidia, tan feroz,

la hora concertada de a diario.

Alzaos, mi amor,

Lo busca el chico (ciego), y bosteza

la muchacha saliendo de la cama.

que llega el alba.

Coge el batín, lo anuda a su cintura

cubriendo su desnudo...

Conciencia de objetor

En tu pecho recuerda mi mejilla

a menudo el fragor de la batalla,

ruido de cascos, silbidos de lanzas,

y la curva del cielo, otras noches.

Recuerda en el rumor de tus latidos

las hileras de cuerpos enfriándose,

gritando en la estocada con sus...

En los bosques y peñas de Corcó

En los bosques y peñas de Corcó,

en el arrullo verde de su fronda,

follamos levantando a cada rato

la cabeza, por miedo a que nos vieran.

La afanosa bajada por la roca

aferrando las manos en los troncos

o apoyando el descenso en las...

El misterio de Sant Mena

Reja, Paseo del castillo de Sentmenat, 2011.

Elegía de terror.

Pago previo

Debo estas líneas a mi viejo amigo David B. por enseñarme su pueblo de mierda.

Jettel que te quiero Jettel

Garcilaso de la Perra, Jettel que te quiero Jettel, Cerdanyola del Vallès, La Cesura, 2011.

Obras casi completas de Garcilaso de la Perra. Edición a cargo de Ernesto Barroso.